La palabra "catenaria" en El Hormiguero

Hoy (10/07/2014) se les ha ocurrido a los de El Hormiguero (programa de televisión de Antena 3) explicarnos qué es una catenaria. Lo de explicarnos es un decir ya que los experimentos supuestamente científicos que nos muestran cada día tienen muy poco de científico y mucho de espectáculo. No les vamos a descubrir nada a la gente de El Hormiguero, ellos ya lo saben y por eso dan muy pocas explicaciones sobre lo que hacen y a veces mal. A ellos les interesa más el resultado espectacular que la explicación científica.

Y hoy se les ha ocurrido mostrarnos como los arcos de las catedrales aguantan todo el peso y para ello han hecho un pequeño arco con siete piezas de madera.

Pero claro, que les dices a la audiencia? Arco de media circunferencia? Mejor buscar una palabra bien extraña que siempre queda bien, no? Pues a ellos se les ha ocurrido decir que este arco tiene forma de catenaria. Por darle un nombre bien extraño o porque han leído en algún sitio que Gaudí usó la catenaria en sus construcciones como la Sagrada Família. Pero que Gaudí la usase no significa que todos los arcos tengan forma de catenaria. Los arcos del Románico eran de media circunferencia y no es que las construcciones del Románico se esten cayendo a trozos ya que un arco de media circunferencia también aguanta mucho peso.

La curva catenaria es la que forma un hilo colgando desde dos extremos. Es una catenaria: un cable entre dos postes de teléfono, el cable por el que los trenes cogen la corriente eléctrica e incluso la cuerda donde tiendes la ropa. Gaudí usaba este tipo de curva porque para hacer sus construcciones primero colgaba hilos desde una superficie y luego se los imaginaba del revés.

El arco que nos han mostrado en El Hormiguero podría haver sido una catenaria y seguro que hubiese aguantado perfectamente el peso, pero se ve claramente que no tiene la forma de una catenaria. Para verlo bien he dibujado en rojo una circunferencia y creo que el arco encaja perfectamente.

Queridos "Hormigueros": seguid divirtiéndonos, no es necesario que nos enseñéis ciencia, pero usarla correctamente y no nos engañéis aunque quede más bonito usar palabras que la gente no entiende.

Por el momento a parte de un Ondas y otros premios ya tenéis un matenyap.

El video:

http://www.antena3.com//videos-online/programas/el-hormiguero/ciencia-marron-huevos-presionados_2014071000200.html

Bibliografia y links

http://ca.wikipedia.org/wiki/Caten%C3%A0ria

http://es.wikipedia.org/wiki/Catenaria

http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/solido/din_rotacion/catenaria/catenaria.htm

Visionlab: "El sol és 20 vegades la terra"

Curiós que a l'anunci de Visionlab (estiu 2014) hagin escollit l'eslogan "El sol no es lo que nos venden" i en canvi no s'han preocupat del que diuen sobre el sol, es a dir, que el que ens venen a l'anunci tampoc és veritat. L'anunci diu:

Nos han hecho creer que el sol es simpático, que es bueno, que siempre está riendo. Pero se nos olbida que el sol no es esa cosa graciosa, amarilla, que vemos en el cielo, y que nos pintan con sonrisa y gafas de sol. El sol es una bola de fuego incandescente del tamaño de veinte tierras que no para de tirar fuego y emite radiaciones...

Vint terres el Sol? Han posat 20 com si fos molt gran? Que no han vist mai un dibuix a escala del sol i la terra? O sigui, que no han vist mai això?

A la imatge sobre aquestes línies els planetes estan dibuixats a escala. Els planetes no estan tan a prop del sol, però sí són d'aquesta mida. La Terra és el tercer planeta. No sembla que 20 boletes d'aquestes facin el mateix que el sol que ni hi cap a la imatge. També ho podeu veure en aquesta altra imatge:

La terra és el cinquè planeta de la imatge, allò tant petit que amb prou feines es veu. D'esquerra a dreta els planetes són Jupiter, Saturn, Urà, Neptú, La terra i la resta.

La veritat es que no calia preguntar a cap científic ni haver estudiat astronomia. Només caldria mirar a la wikipedia, on diu:

Característiques físiques
Radi equatorial	6,955·108 m[4] 109 vegades el de la Terra[4]
Superfície	6,0877·1018 m²[4] 11.990 Terres[4]
Volum	1,4122·1027 m³[4] 1.300.000 Terres

Es a dir, que si volien donar la sensació de que el sol és molt gran haguessin pogut dir la veritat. El sol té la mida de 1.300.000 Terres. Per tant primer matenyap per la gent de publicitat de Visionlab. Posats a criticar les "tonteries" que se'ns diuen sobre el sol hagués estat bé vigilar el que es diu a l'anunci. Esperem que a la propera si fixin més.

L'anunci

https://www.youtube.com/watch?v=dMbvjj4lci8

Bibliografia i altres links

http://www.taringa.net/posts/ciencia-educacion/14366160/El-verdadero-tamano-del-Sol.html

http://www.mallorcaweb.net/masm/Planeta.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sol

Recuperació del monument al metre.

Monument al metre.

Sí senyor! Hem recuperat el monument al metre que teníem a Barcelona. 
- El monument al què? On és això?

Barcelona és una de les poques ciutats que té la sort de tenir monuments dedicats a les matemàtiques. Un és el dedicat a la successió de Fibonacci situat al moll de la fusta. L'altre és un monument al metre que recorda com es va determinar la longitud exacte del metre que avui en dia fem servir i com per fer-ho es va haver de mesurar el perímetre de l'esfera terrestre. Aquest monument havia estat situat a la plaça de les Glòries però l'ajuntament va decidir tancar la plaça degut a l'excés d'indigents que l'habitaven. Això va fer que durant molts anys aquesta escultura fos inaccessible pels vianants. Ara, amb la remodelació de la plaça de les Glòries tots patíem que l'escultura acabés venuda a pes per algun drapaire. 

Un lloc immillorable.

Un lloc immillorable

Doncs no, no s'ha venut a preu de ferro. No sabeu la il·lusió que he tingut avui quan he vist que el monument ha estat situat al bell mig de la meridiana, a la petita rambla que hi ha al costat de la plaça de les Glòries. Ara és visible per tothom qui s'hi passegi a prop i esperem que més d'un s'hi pararà a llegir la inscripció on explica el paper tant important que va tenir la ciutat de Barcelona per la determinació de la longitud del metre.

La veritat és que en aquest cas, el que podia ser un matenyap es converteix en un mateencert. No només s'ha recuperat una escultura important de Barcelona sinó que a més a més està situada al lloc ideal, al vell mig de la meridiana. La meridiana rep aquest nom perquè passa just per sobre d'un meridià, una línia imaginaria que porta fins al pol nord. Si seguíssim la meridiana en línia recta arribaríem a París, més tard a Durkenque i finalment al Pol Nord.

Una mica d'història.

L'escultura té una petita inscripció
explicativa que no podeu passar per alt.

El monument al metre és un regal que va fer la ciutat de Durkenque a Barcelona el 1992. Potser la ciutat volia aprofitar les olimpíades de Barcelona per fer-se una mica de publicitat però curiosament coincidia amb el bicentenari de la mesura.

El març de 1791 l'Acadèmia de les Ciències de París proposa la determinació del metre com la deumilionèsima part d'un quart de meridià. Evidentment aquesta proposta portava implícita un projecte per mesurar la longitud d'un meridià. Calia escollir ciutats que estiguessin sobre el mateix meridià que París i utilitzar la trigonometria per mesurar la distància. L'elecció de Barcelona i Dunkerque era ideal,  les dues ciutats són marítimes cosa que fa que la distància calculada sigui màxima i redueix els possibles errors i a més cap part del trajecte té mesures sobre el mar, cosa que faria més complicada la mesura.

A principi de 1792 comencen els treballs per part de Jean Baptiste Delambre i Pierre-André Méchain. El procés consistia en el següent: primer l'elecció dels pics de muntanya que servirien com a vèrtex de triangles, després calia pujar a cadascun d'aquests pics i determinar els angles entre ells i finalment i gràcies a la trigonometria es feien els càlculs necessaris per arribar a la mesura desitjada.

No us oblideu de visitar-la.

Ja ho sabeu, si esteu a prop de les Glòries no us oblideu de visitar el monument i fixeu-vos en tots els detalls que té l'escultura: els noms de les ciutats, les mesures dels angles, la representació de les muntanyes dels Pirineus i la petita nota explicativa.

Matenyaps:

- Si busques "Barcelona París Dunkerque" en un cercador d'internet t'apareixen vols econòmics, però cap informació sobre la relació que tenen aquestes tres ciutats.

- A la web de Dunkerque www.ville-dunkerque.fr podeu veure la història de la ciutat de Dunkerque. Es veu que consideren "història" qualsevol guerra que han patit però no una cosa tant positiva com que la ciutat va ser útil per determinar la longitud del metre.

Bibliografia i altres lectures recomanades

http://astrogea.org/ipa/galeria/bcnmetro/
http://www.uv.es/~ten/metro.htm

http://bibliotecadigital.univalle.edu.co/bitstream/10893/4105/1/08Art.pdf